Deixem-nos estar de règims i dietes absurdes, no castiguem més els nostres estómacs (per voluptuosos que siguin...) amb menjars bullits i negats de sucs insípids! Que no ho veieu que tot plegat no és res més que un negoci que, irònicament, es retroalimenta de la pitjor de les maneres?
És el negoci de les porqueries envasades amb plàstic, dels artificis de colors estridents i carregats d’additius químics, amb suplements de greixos i calories. És el negoci de la publicitat sexista, que primer només atacava les dones, imposant estereotips de bellesa, i que ara ja fa uns quants anys que ha obert front al mercat masculí, que s'hi ha acollit amb els braços ben oberts, engreixant-nos de complexos i aprimant-nos malaltissament als llits dels hospitals. I com no podria ser d'una altra manera, també és el negoci de la gran indústria farmacèutica, que ens omple de medicaments i menjars sintètics per fer-nos perdre pes... Es tanca el cercle. Ho veieu ara?
És el negoci de les porqueries envasades amb plàstic, dels artificis de colors estridents i carregats d’additius químics, amb suplements de greixos i calories. És el negoci de la publicitat sexista, que primer només atacava les dones, imposant estereotips de bellesa, i que ara ja fa uns quants anys que ha obert front al mercat masculí, que s'hi ha acollit amb els braços ben oberts, engreixant-nos de complexos i aprimant-nos malaltissament als llits dels hospitals. I com no podria ser d'una altra manera, també és el negoci de la gran indústria farmacèutica, que ens omple de medicaments i menjars sintètics per fer-nos perdre pes... Es tanca el cercle. Ho veieu ara?
I el resultat, és que ara ni tant sols amanim l'amanida, que l'oli engreixa diuen... Però deixem-nos de romanços! No hi ha res més saludable i plaent pel paladar que una amanida ben amanida: posem un polsim de sal i tornem a agafar el setrill sense por, i tal com diem a Tagamanent, de la Vila a Vilardebò, afegim-hi un bon raig d'oli d'oliva del bo i del millor.
Perquè com les amanides, les nostres vides s'estan tornant cada cop més insípides en aquesta societat que anomenen del “benestar”. La societat del capitalisme en crisi, de la democràcia de tirans electes, del paternalisme d'Estat que ens torna acrítics, dels polítics botiflers que neguen els nostres drets com a nació. Per això, ara més que mai, cal tornar a amanir com Déu mana l'enciam, el tomàquet i la ceba.
Per començar, hi posarem la sal i un bon raig d'oli d'oliva, de la Vila a Vilardebò, perquè així sabrem valorar més el que tenim, coneixerem millor les nostres contrades i el nostre patrimoni, quelcom indispensable per estimar-lo i respectar-lo, i el que és més important: aprendre a defensar cada pam de terra com si fos un bocí de nosaltres mateixes.
Després, podem condimentar l'amanida amb una xicra de pebre negre o amb espècies picants i exòtiques que ens permetin deixar de badar, per treure'ns la mordassa que ens nega el pensament crític i començar a parlar sense embuts.
També podem amanir el plat amb aquell vinagre de vi que ens fa estossegar si no vigilem. Només un rajolí, de la Vila a Vilardebò, suficient com per despertar-nos del son profund del conformisme, ja que sovint hem de passar a l'acció per fer sentir la veu de l'Alt Congost. Imaginem, proposem i construïm alternatives que abanderin les nostres reivindicacions.
Finalment, com que tampoc hem d'oblidar les coses bones, les que sempre hem tingut i les que s'estan fent, no hi ha res millor per endolcir l'amanida que un raig de vinagre de Mòdena caramel·litzat, de la Vila a Vilaerdebò, i per què no, unes rodanxes de poma, taronja o préssec.
Així, en aquesta nova secció, amanirem des d'una perspectiva crítica i constructiva la realitat de Tagamanent i del conjunt de l'Alt Congost, de la Vila a Vilardebò. Com el Nen Amagat, estarem sempre presents, des de tots els racons de la nostra vall, amb la mirada atenta de la guilla amagada entre els espessos alzinars, sobrevolant el firmament com l'aligot, submergits a les aigües del Congost com les bagres i els barbs.
Espero que us agradi, ens veiem properament a les pàgines de la Veu de l'Alt Congost!
